dimecres, 29 de desembre del 2010

Els Camps Elisis

Dia de boira als Camps Elisis de Lleida
Son dies freds que no conviden a passejar encara que sigui pels jardins de la ciutat.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Freda matinada

Fa fred, un fred que pela aquesta matinada (ahir), però al menys fa Sol, no tenim boira i això es d'agrair, doncs sembla que fa menys fred.

divendres, 24 de desembre del 2010

Bones festes

Fa dies que buscava una imatge per felicitar les festes i finalment avui l'he trobada a Mollerussa al davant de l'església parroquial on un grup d'àngels, pastorets i dimonis de Cal-Met cantaven una nadala i ens desitjaven unes Bones Festes.
Bones festes i millor any nou 2011 per a tothom.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Llibre EF

Aquesta imatge dels secans de la Noguera forma part de les imatges que la Lluïsa i jo hem aportat al primer llibre d'espaifotografic.cat, forum de fotografia de parla catalana.
Podeu veure el llibre aquí o també aquí. Espero que us agradi.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Més Boira

Si, més boira i amb majúscula, doncs a Lleida quan s'hi posa es per quedar-s'hi tot el dia.
Passeig de la canalització del riu Segre al seu pas per Lleida.

dimecres, 15 de desembre del 2010

El riu Segre i la boira

Va de boira, si. A Lleida a la tardor i al hivern es molt habitual que s'hi fiqui la boira i a més que aquesta duri uns quants dies, però fa temps que cada any hi ha menys boires, serà cosa del canvi climàtic, ves a saber.
Piragüista entrenant al riu Segre, al parc de La Mitjana de Lleida

diumenge, 12 de desembre del 2010

Arbres i boira

Grup d'albers o pollancres blancs (Populus Alba), al parc de La Mitjana de Lleida. 
Diuen que els arbres no deixen veure el bosc, i la boira tampoc.

divendres, 10 de desembre del 2010

Creu

Aquesta creu es troba a Lloberola, un petit nucli habitat de la Segarra, però carregat de historia segons vam poder veure i ens va explicar en Jaume Moya i Matas

dimecres, 8 de desembre del 2010

El bosc

Dues visions del bosc.

La primera estàtica, potser per que feia molt de fred, doncs gelava.
I la segona fent que els arbres es vegin com un se'ls imagina.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Retall de prensa

Avui sortim al diari "El Mundo". Bé surten tres fotografies nostres dintre d'una presentació del foro Noctámbulos, que ens dediquen a fer fotografies nocturnes.
Foto: Lluïsa Roca i Tena
Lledoner i borda a la llum de la Lluna plena, prop d'Agramunt, comarca del Urgell a la província de Lleida.

La fotografia de la Ermita de la Pertusa la podeu veure en aquesta entrada y la tercera imatge que surt a la presentació en aquesta altra entrada.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Fred de tardor

Aquesta última setmana tot i estar a la tardor encara, ha fet un fred de ple hivern. Menys mal que encara no ha nevat per tot arreu. Aquí os deixo una mostra abans de que l'escalfor del Sol desfés la rosada gelada.

divendres, 3 de desembre del 2010

Paisatges nous

Moltes vegades el paisatge no el veiem per que hi ha alguna cosa que no ens ho deixa veure. Aquest era el cas que podeu veure en aquesta imatge. Com podeu veure en el primer pla hi havia una casa que de un dia per l'altre va desapareixer, be, la van tirar a terra i tot seguit varen treure la runa i va quedar com si no hi hagués estat mai.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Nova exposició

Avui hem penjat, la Lluïsa i jo, una nova exposició de fotografies a la recepció de les instal·lacions del Sícoris Club al barri de La Bordeta a Lleida. Hi estarà tot el mes de desembre.
La exposició la formen un grup de 6 fotografies d'un riu tenyit dels colors de la tardor,

i un altre grup de 6 fotografies més de formes de gel del hivern d'un riu dels Pirineus.
Aquestes últimes formaven part d'un altra exposició titulada "Joies de la Natura".


Al bell mig dels Pirineus un joier de bellísimes
joies dissenyades per la Natura.
Joies que qualsevol dissenyador desitjaria haver fet.
Joies que tothom voldria tenir,
però que no podem portar,
doncs degut al material de
que estan fetes es fondrien.
Un material escàs i d’un valor incalculable.
L’AIGUA