Son només unes flors en mig d'un camí de pedres, insignificants si voleu, però prou interessants per que algú com jo s'entretingués a fer-lis-hi una fotografia.
Sender de Gran Recorregut GR-171 al seu pas pels cingles del Montsant. Al darrere meu (al fer la foto), hi tinc l'ermita de la Mare de Deu del Montsant.
D'aquest material sembla que molts tinguin la cara. En quinze dies hem passat de quatre mil milions, a vint-i-tres mil milions d'€uros per rescatar Bankia. Es veu que en aquestes coses no hi ha mai cap responsable. Deu ser que tots els directius son uns irresponsables i per això no se'ls pot responsabilitzar.
Hi havia un temps en que la gent sortia al vespre al carrer a prendre la fresca. Llavors no hi havia televisions a les cases. Avui son les teles les que prenen la fresca.
Es a punt de caure, com moltes coses avui dia, però, només es una gota de pluja als pètals d'una flor de camèlia. Això si, encara som lliures d'aplicar-ho al que vulguem.
Bé jo sempre l'he conegut com cirerer de pastor, però, ves per on, avui he aprés que aquestes flors son d'un Arç blanc i de nom científic Crataegus monogyna, però el millor de tot es que també es una planta medicinal, amb efectes cardiotònics. Ja ho he dit altres vegades, sempre s'aprenen coses fen fotografies.
Pocs arquitectes han superat el que pot arribar a fer la Natura. Un exemple es la cúpula de la cova de Les Gralles, a la que es pot arribar des de Capafonts en una excursió del tot recomanable. Aquí teniu una ressenya d'aquesta excursió.
Capafonts, poble del Baix Camp, vist des de La Foradada, roca a través de la que s'ha de passar per tornar al poble, després de visitar la cova del Grèvol. Aquí teniu una bona resenya d'una excursió per aquestes terres.
Per anar cap amunt, o per anar cap avall. No patiu, teniu un parell de replans per a descansar-hi. Fins ara no he vist mai ningú pujar-les i tampoc baixar-les.
Allibereu-nos!, cridaven aquestes flors al passar pel seu costat. Els hi vam dir que no ho podiam fer, però, el que si que fariam, seria parlar d'elles. I així ho estem fent ara.
Aquesta porta te el número 20, malgrat avui ser l'única d'un carrer de cul de sac. Tampoc sembla que s'obri sovint, encara que sempre esta oberta per als gats.